Des de l’Ateneu Memòria Popular entenem l’acte de memòria com un gest de resistència davant les amenaces antidemocràtiques. La memòria com a força que ens situa en el passat per parlar-nos del present i construir les memòries del futur.
Els dies 29, 30 de setembre i el dia 1 d’octubre ha tingut lloc a…
El passat diumenge 19 de novembre, un clam va recórrer Via Laietana. Les entitats memorialistes…
Durant gairebé un segle, la Prefectura de Via Laietana 43 de Barcelona va ser l’epicentre…
Inadmesa la querella per tortures a Via Laietana durant el franquisme de Carles Vallejo, tot…
Aquesta tarda l’Ajuntament de Barcelona ens ha sorprès i preocupat amb la noticia del tancament…
La Prefectura Superior de Policia de Barcelona, depenent del Ministeri de l’Interior d’Espanya, situada en…
Les entitats memorialistes, les que defensem la recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica a…
El 31 de maig ha iniciat el seu tràmit parlamentari l’avantprojecte de llei de memòria…
En la jornada es va presentar l’Ateneu de Memòria Popular i el projecte «Dones i…
Com a elements destacats de la reunió, tot seguint l’ordre del dia, es van produir…
Nota de Premsa en resposta a la negativa del Ministre Grande-Marlaska de traslladar a la…
Conèixer el passat, tant la seva vessant més fosca, la repressió política, com la més…
Als pocs dies de la senyalització de la placa, aquesta va ser vandalitzada. L’Ateneu Memòria…
Calendari d’activitats
Entenem la memòria com aquella força que ens situa en el passat per parlar-nos del present i construir les memòries del futur. L’AMP ha nascut amb la voluntat de ser un instrument que ho faci possible.
Avui la base social de l’Ateneu Memòria Popular la formen les entitats que s’hi han vinculat. Font, alhora, dels recursos de què es nodreix.
En aquests moments, ens hi apleguem una vintena d’entitats i més d’un centenar de socis i sòcies a títol individual.
El nostre àmbit territorial i poblacional d’intervenció és el municipi de Barcelona, tot i que volem construir sinergies i aliances amb entitats similars dins de l’àrea metropolitana barcelonina.
“Quan una persona perd la memòria queda desposseïda de la seva humanitat. El mateix es pot dir de les societats. És una raó per fer surar i difondre la Memòria Democràtica”.
“Considero fonamental recollir i divulgar entre les noves generacions les memòries de resistència i solidaritat que han marcat els contextos repressius d’arreu del món, per reparar-ne les seves víctimes, assolir la justícia i construir una veritat col·lectiva i incontestable, factor indispensable per evitar la repetició d’aquestes violències estructurals”.
“Estic a l’Ateneu de Memòria Popular per què crec, sincerament, que només compartint i posant en valor memòries i lluites individuals i col·lectives, dignifiquem el present i millorarem el futur”.
“El coneixement del passat i la memòria de la deportació als camps nazis -i per extensió de totes les víctimes del nazisme i del feixisme- esdevé una eina de prevenció per garantir la pervivència dels Drets Humans arreu”.
“Si bé la memòria no protegeix de manera necessària les societats d’amenaces antidemocràtiques, sí que és condició de possibilitat d’una ciutadania crítica i compromesa amb les llibertats i els drets fonamentals que faci front al perill de la involució”.
“La memòria ha de visibilitzar les històries ocultades i les vides d’aquelles persones que ens van precedir en fer un món millor. Amb memòria i organització podríem construir un món més just”.
“Entenc la memòria com quelcom orientat al futur, com una eina fonamental per la creació d’una consciència col·lectiva internacionalista i antifeixista, orientada a la gent jove, amb força presència al món educatiu i cultural i amb prou capacitat organitzativa per adaptar-se a un món en constant transformació i que serveixi de pal de paller per la lluita contra un feixisme que adopta mil formes per no ensenyar el veritable monstre que porta dins”.
“El dret a la memòria és un dret de ciutadania, tant a nivell individual com col·lectiu. L’Ateneu Memòria Popular és una bona eina per promoure l’exercici d’aquest dret democràtic”.
“Una societat sense memòria perd la seva identitat. Si no sabem qui som no sabem qui volem ser. La memòria mira el passat per valorar el present i afrontar el futur”.
“La memòria és un gran cementiri”, deia Manuel Ibáñez Escofet. Per mantenir-la viva, escoltem Eric Hobsbawm: el repte dels historiadors consisteix a plantejar preguntes i respondre-les com si fossin periodistes”.
“Traçar, fer visibles i donar espai a les empremtes de les més diverses memòries als nostres territoris, ciutats i barris, defensar les memòries ocultes, posar-les en relació amb noves memòries i així establir discursos alternatius als del poder és el que em mou dins del col·lectiu de l’Ateneu Memòria Popular”.
“La democràcia no és un regal caigut del cel, per aconseguir-la -i defensar-la- han calgut manifestacions, vagues, mobilitzacions i combats de tot tipus. La memòria d’aquestes lluites i de les persones que les van dur a terme formen part del nostre patrimoni i, des de l’Ateneu, no només volem donar-les a conèixer, també volem preparar-nos per les lluites que venen i vindran.”
“No hi pot haver pau perdurable sense justícia i no hi ha justícia sense memòria”
