Skip links

Comunicat de l’onze de juny

Davant la vandalització de les senyalitzacions memorials

L’Ateneu Memòria Popular deplora i condemna enèrgicament dos atemptats feixistes que s’han donat en pocs dies de diferència a Barcelona, contra símbols de la nostra memòria democràtica. I referma el compromís d’estar alerta contra els intents d’alguns grups d’atacar la democràcia. A la vegada expressa la necessitat de mantenir l’activitat de recuperació de la memòria històrica i difondre i donar a conèixer, entre les generacions més joves i la ciutadania en general, la nostra història de lluita antifeixista.

• Avui hem conegut l’ultratge a la placa ubicada davant de l’edifici on hi havia la redacció d’El Papus, que recorda l’atemptat contra la llibertat d’expressió, que el 20 de setembre de 1977, va perpetrar-se contra la revista satírica amb l’explosió d’un paquet bomba que va provocar la mort del porter i va deixar malferides a les 17 persones que en aquell moment treballaven a la redacció.
• El passat 4 de juny ens vàrem despertar amb la imatge de la degradació del faristol ubicat a la Via Laietana, davant de la Prefectura de Policia que recorda que aquesta va ser l’espai d’impunitat en què van actuar els membres de la VI Brigada Regional de Información Social, una autèntica policia política de la dictadura.

• El Papus era una revista humorística i satírica que es va editar a Barcelona durant els anys 1973 i 1986. Editada durant els anys de plom de finals del franquisme i la transició, i amb signatures tant importants com les del dibuixant Ivá, l’Òscar Nebreda, Fer o en Gin, i amb col·laboracions de periodistes de la talla de Manuel Vázquez Montalbán, Maruja Torres o Antonio Franco, el Papus aviat es consolidà com el setmanari d’humor gràfic de referència de tot l’estat espanyol.

Encara avui en dia hi ha controvèrsia sobre els autors materials dels fets. Es responsabilitza de l’atemptat al grup ultradretà  de la Triple A (Aliança Apostòlica Anticomunista), un grup terrorista ultradretà inspirat en els grups homònims de militars ultradretans argentins que durant aquells anys van cometre barbàries contra els sectors progressistes de la societat argentina (cas de les mares de maig, per exemple). Les darreres investigacions, però, apunten a un grupuscle anomenat JEP (Juventudes Españolas a Pie) com a autors de l’atemptat i que desprès dels fets es va dissoldre per sempre.
Durant la transició diversos grups d’extrema dreta es van organitzar per atemptar contra els “enemics naturals d’Espanya i de la civilització cristiana occidental”. Aquests consideraven El Papus com una revista que atemptava contra els principis fonamentals del Movimiento i contrària als principis del nacional-catolicismo.
L’any 2010 es va estrenar un documental molt interessant anomenat “El Papus, anatomia d’un atemptat”, dirigit per David Fernández de Castro i amb l’assessorament de Xavier Casals, un gran coneixedor dels moviments d’extrema dreta a Catalunya de la segona meitat del segle XX.

• La Prefectura Superior de Policia de Via Laietana va ser un espai on van tenir lloc els interrogatoris violents acompanyats de maltractaments i pràctiques de tortura a milers de militants antifranquistes. Per tot això les persones represaliades a la Comissaria, historiadors/es, representants de l’advocacia, de grups i centres d’estudi universitaris, de les entitats memorialistes, de les associacions professionals d’arxivers i dels sindicats, entre les quals l’Ateneu Memòria Popular, reclamem des de fa anys:

• el trasllat de la dotació policial a un altre centre

• la còpia i accés dels arxius policials del franquisme a la Generalitat

• i la conversió de l’edifici en un centre de denúncia de la impunitat i la tortura durant el franquisme.

Barcelona, 11 de juny 2020