Skip links

XIIª Trobada transfronterera d’entitats memorialistes. Dies d’optimisme, coratge, esperança i… tendresa

Els dies 29, 30 de setembre i el dia 1 d’octubre ha tingut lloc a Villeneuve Sur-Lot, França, la XIIª trobada de la Memoria histórica, democrática y antifascista. Aquesta Jornada venia precedida per l’anterior edició que es va celebrar a Portbou el 7-8-9 d’octubre de l’any passat. I també de les dues reunions preparatòries, una a Olorón Saint-Marie al mes de febrer i, l’altre, a Osca el mes de juny d’enguany, 2023.

Alain Miranda, President de MER 47 (Mémoire de l’Espagne Republicaine de Lot-et-Garonne) va obrir les Jornades a la Casa de la Vida Asociativa i va presentant el programa. A continuació van prendre la paraula representants de diferents associacions i institucions. CAMINAR, MER47, ACPEPF, La Barranca-Rioja, i de l’Instituto Navarro de la Memoria.

Domènec Martínez i Isabel Alonso van intervenir en nom de la nostra delegació
Vàrem donar un missatge d’optimisme, destacant l’admissió a tràmit de la querella per crims contra la humanitat i el franquisme, presentada per Carles Vallejo (president de la nostra associació), de coratge davant de les aliances del tàndem Vox i PP en algunes comunitats de l’Estat Espanyol i d’esperança tant per l’actualització de la Llei de Memòria Democràtica a Catalunya com per la proliferació d’activitats de recuperació de la memòria que es duen a terme.

Després es va inaugurar l’exposició “Carteles que cuentan, la mujer en la Guerra de España”, que va ser presentada per Luís Arduña Lapetra, Fundació 14 d’abril.

A la tarda va tenir lloc la Conferència d’Enzo Traverso que va tractar sobre l’ascens de l’extrema dreta a Europa.

“Estem enmig d’un procés de transició els resultats de la qual encara són desconeguts i estan oberts bé a un New Deal del segle XXI, capaç d’enfrontar el canvi climàtic i revertir les transformacions produïdes per quaranta anys de neoliberalisme, o un gir a l’extrema dreta que llançarà al nostre planeta a la catàstrofe anunciada. En el context actual, els dos resultats són perfectament possibles.”

Posteriorment, es va projectar “Las sombras de la memoria”, un documental en homenatge pòstum a Juan Ortiz, una persona molt estimada a França, Espanya i Amèrica Llatina.

Van concloure la jornada amb l’ofrena a l’exili republicà al monument departamental. Moment de complicitats, emocions, ulls vidriosos, dolor, solidaritat i força, molta força.

El dissabte 30 es van reunir els tres grups de treball: Memòria i Educació, Llei de Memòria Democràtica, i Comunicar Memòria.
En el grup de Memòria i Educació es varen posar en comú experiències i línies de treball en els dos països, centrant el debat en dos eixos principals: Currículum i Formació del professorat.
El grup de la LLei de Memòria Democràtica, va reconèixer els importants avenços de la LLei 20/2022, però va mostrar la preocupació per la no condemna del cop d’estat del 36 i la dilació de la seva aplicació. Va sorgir doncs, la proposta de traslladar a les forces polítiques amb representació institucional la necessitat del compliment i desenvolupament de la Llei.
El grup Comunicar Memòria va veure la necessitat de realitzar una base de dades conjunta de les entitats per socialitzar materials i de crear un grup de treball que la dugui a terme.
A la tarda es varen presentar les conclusions al plenari que serien recollides i aprovades pel Manifest de la Trobada.

Més tard es va fer la taula rodona sobre feminisme. “Evolució de les polítiques d’igualtat de gènere. Des de la Transició espanyola”. “Anàlisi de les legislacions francesa i espanyola”. Va ser presentat i moderat per Consol Hernández, ABIC, i Pascale Pérez, MER 47. María Freixanet Mateo, Llicenciada en Ciències Polítiques, UPF, Christine Roul, Advocada, membre del Tribunal d’Apel·lació d’Agen.

La companya Consol Hernández de la nostra delegació, i vicepresidenta d’ABIC, va fer visible la presència de les dones organitzades des de la República fins als nostres dies, en diferents espais i diferents moments reconeixent la nostra genealogia, perquè “les dones sempre hem estat”.
La Maria Freixanet va exposar com el moviment feminista pot fer canviar la legislació fent un recorregut històric social i legislatiu des de la transició fins als moments actuals alertant com les conquestes assolides es veuen en perill. Les companyes franceses també ens varen fer la trajectòria del moviment feminista francès i van explicar l’aplicació de la Llei de la Violència de Gènere. Totes les ponents van coincidir en la necessitat de l’ampliació de pressupostos i recursos (ara per ara insuficients) per l’aplicació de les lleis en els dos països. Cal entendre que la construcció de polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere és una millora per tota la ciutadania que defensa els Drets Humans i vol una societat més justa i lliure. Els drets de les dones milloren la vida de totes les persones.

El dia va finalitzar amb la projecció del documental “François Tosquelles – Una política de la locura” dedicat a Francesc Tosquelles, psiquiatre impulsor de la psicoteràpia institucional. Encarregat dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit república del camp de concentració de Septfonds. Més endavant va ingressar en l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban en Lozère i va acabar la seva carrera en Agen en Lot et Garonne. Van participar en el col·loqui posterior Marie Rose Tosquelles-Ou-Rabah, filla de Francesc Tosquelles i un dels seus antics col·laboradors Jean Pierre Boulhol.

La darrera Jornada ens vam desplaçar al Hôtel du Départament Lot et Garone situat a d’Agen, a on ens va rebre Françoise Laurent, Viceconsellera Departamental dels Antics Combatents i de la Memòria, que va fer una magnífica intervenció traduïda simultàniament per la nostra companya Isabel Alonso.
“Lo que nos enseñan los años oscuros de nuestra historia es lo frágil que es una democracia. En la comodidad de las certezas de hoy, muchos sienten que nuestro sistema democrático es eterno. Sin embargo, en un momento en el que los puntos de referencia tienden a desvanecerse, en un mundo plagado de tensiones de todo tipo, algunas personas piensan encontrar la salvación en el repliegue identitario o en los regímenes autoritarios. Sin embargo, hoy sabemos que cualquier discurso de exclusión, cuando se banaliza, prepara las mentes para aceptar todas las consecuencias de sus prejuicios. Esta es la lección de la historia: si transigimos con el extremismo, si trivializamos sus ideas, debemos pensarlo bien, le estamos ofreciendo un caldo de cultivo donde prosperar y, tarde o temprano, pagaremos el precio.”

Per concloure la Trobada en aquesta mateixa sessió es va presentar, comentar i aprovar el Manifest recollint les conclusions de les diferents sessions de treball.

Més de seixanta persones de diverses edats i diverses procedències vàrem compartir reflexions i vivències convertint la trobada en un espai amable de pensament i vida. Des de la sororitat i la fraternitat, des del reconeixement de l’altra, des de l’alegria, des de la constància, des dels anhels de llibertats i justícia.
Dies d’optimisme, coratge, esperança i …tendresa.

Mercè Garcés. Comissió Pedagogia de la Memòria (ACPEPF)