L’AMP observa que el camp de la memòria democràtica, tota la producció intel·lectual i cívica que porta a terme, té per objecte la memòria d’una població, d’origen català o espanyol, assentada a Barcelona i Catalunya al llarg de diverses generacions. I que, per contra, no recull, o no ho fa en prou mesura, la memòria d’àmplies capes de la població que han arribat d’altres països des de finals del segle passat i molt més concretament al llarg del segle XXI.

La memòria democràtica catalana està centrada prioritàriament, com les mateixes diverses lleis de memòria en l’àmbit estatal i català han anat establint, en la II República, la Guerra civil, el franquisme i la Transició democràtica.

Tanmateix, quan defensem el dret a la memòria i reclamem a les administracions el deure de posar els mitjans per fer possible aquest dret, no podem obviar l’experiència i memòria de tot un seguit de persones que també estan construint el país.

La memòria d’aquells catalans i catalanes que van néixer al sud global i que sovint, ells o els seus descendents, encara no gaudeixen dels drets a una ciutadania plena. En el context internacional d’auge de l’extrema dreta i de debilitament i amenaça de la pròpia democràcia entenem que és més important que mai fer dialogar les diverses memòries que conviuen a Barcelona i Catalunya per poder construir una societat democràtica entre tots aquells i aquelles que l’habitem i una Memòria col·lectiva.