Tortures impunes

Després de la primera activitat reivindicant l’espai de la “Jefatura” de Via Laietana, es va donar continuïtat a les activitats previstes en la línia de treball sobre impunitats amb la realització la jornada Tortures Impunes.

L’objectiu de la jornada fou dialogar i debatre amb aquest passat d’impunitat i violació de drets humans que ha restat en la memòria privada, quan no en el silenci, i no pas en el debat públic. La participació de públic va superar les 70 persones.

La jornada fou inaugurada per Montserrat Iniesta Gonzàlez, directora d’El Born CM i Rosa Sans Amenos, vicepresidenta de l’Ateneu Memòria Popular.

La jornada constà de dos debats, cadascun d’ells introduïts pel visionat de sengles documentals realitzats en l’acció a l’espai públic. El primer d’ells mostra testimonis de persones torturades i el segon una explicació de l’acció realitzada el 26 de març.

En el primer, titulat “Botxins impunes”, vam comptar amb la participació de José Babiano Mora, director de l’Archivo Historia del Trabajo, de la Fundación 1º. de Mayo, historiador i autor de l’informe pericial de la querella argentina, i d’Aràdia Ruiz Blanco, membre de la Cooperativa El Rogle, advocada de la primera querella admesa a tràmit sobre tortures policials durant el franquisme a València, i fou moderat per Angelina Puig i Valls, historiadora i actual presidenta de l’Ateneu Memòria Popular.

El segon debat es va titular “Impunitat i simbologia a l’espai urbà”, a càrrec de Kathrin Golda-Pongratz, doctora en arquitectura i urbanisme i membre de l’Ateneu Memòria Popular, i de Manel Risques Corbella, historiador i professor de la UB, comissari de l’exposició “Franco, Victòria, República. Impunitat i Espai Urbà”, i fou moderat per Ricard Conesa Sánchez, historiador de l’EUROM i membre de l’Ateneu Memòria Popular.