Conèixer el passat, tant la seva vessant més fosca, la repressió política, com la més humana, l’esperit de resistència a favor de les llibertats democràtiques, és una de les millors eines de què disposem per prevenir la tornada a actituds totalitàries
Arxius, Memòria i Impunitat: l’arxiu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
La conservació dels arxius policials de la dictadura franquista i la posada a disposició del seus fons per a la investigació i la divulgació històrica constitueix un deure inexcusable de l’Administració i un dret ciutadà irrenunciable en democràcia, que encara avui resta per ser acomplert en la seva totalitat. Els fons documentals provinents dels arxius policials són fonamentals no sols per documentar la repressió franquista, sinó també per conèixer les accions i les persones que van lluitar per conquerir la democràcia i les llibertats al nostre país. Els arxius policials de la dictadura són, paradoxalment, els nostres «arxius de la memòria democràtica» i com a tals s’han de conservar i, sobretot, obrir a la ciutadania.
L’opacitat i la manca d’accés a la consulta pública dels arxius policials
A la Direcció General d’Arxius del Ministeri de l’Interior, segons algunes informacions disponibles, avui es conservarien unes 100.000 fitxes polítiques redactades en època franquista, però també els expedients professionals del agents de l’ordre públic.
A l’Arxiu Históric Nacional es conserven part dels arxius de les Brigadas Regionales de Información, depenent del Ministeri de Governació durant la dictadura. L’accés a aquesta documentació ha estat sempre molt limitat, fins al punt que van fer impossible la viabilitat de projectes de recerca com el plantejat fa ja uns anys des del que fou la Cátedra de Memoria Histórica de la Universidad Complutense de Madrid, dirigida aleshores pel ja desaparegut professor Julio Aróstegui.
En el cas de Barcelona, el periodista Antoni Batista ha estat una de les poques persones que ha consultat l’”Arxiu” de la Brigada de Información Social o Brigada Político-Social de la Comissaria de Via Laietana. Quan el va consultar per primera vegada l’any 1985, gràcies a un permís especial del governador civil Ferran Cardenal, va trobar un important fons històric que documentava bona part de la repressió franquista a Catalunya. En aquells moments, l’arxiu estava dipositat de manera transitòria als magatzems de la Casa Vilardell. Posteriorment, els documents consultats van ser cedits al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Mentre que l’arxiu policial va ser traslladat a l’Archivo General de la Administración del Estado ubicat a la localitat madrilenya d’Alcalà d’Henares.
Segons les informacions facilitades pels periodistes autors del documental «Barcelona 1962. L’ombra dels Creix» (Òptim TV, 2014), els responsables de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya conservaven documentació de l’època de la dictadura a les oficines i el dipòsit situat al carrer Salvatierra de la capital catalana.
La reivindicació d’un patrimoni de la memòria de la impunitat
Durant la dècada dels anys 2000, especialment a partir del 2004 amb l’arribada del PSOE al govern de l’Estat i del Govern Tripartit a la Generalitat, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme es va adreçar per carta al ministre de l’Interior i el conseller demanant el trasllat de la Comissaria de Via Laietana i la recuperació com a centre memorial de l’edifici.
L’agost de 2005 el diputat d’ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà, acompanyat de Jordi Carbonell, Pep Cruanyes i Antoni Batista, va anunciar davant la Comissaria la presentació d’una proposició no de llei per instar a la reconversió de la Prefectura en un centre d’interpretació i per recordar l’ús d’aquest immoble com a instrument de la repressió franquista. La iniciativa parlamentària d’ERC, efectuada en un moment de certa sintonia política amb el govern socialista de Rodríguez Zapatero, proposava que el centre entrés en funcionament el 2007, coincidint amb el 30è aniversari de la Llei d’Amnistia de 1977. La reclamació no va tenir resposta oficial.
El maig de 2013 es va aprovar una moció a l’Ajuntament de Barcelona en què es reclamava la devolució de la vella Comissaria a la ciutat i que s’hi instal·lés un espai vinculat al foment de la memòria democràtica. A l’octubre del mateix any el Grup Parlamentari d’Iniciativa per CatalunyaVerds Esquerra Unida i Alternativa va presentar una moció al Parlament català en què, entre d’altres punts, reclamava novament que la Comissaria es convertís en un centre memorialístic per a la ciutat. La moció va rebre diverses esmenes i va ser aprovada per cent-cinc vots a favor i només un en contra. Tot i la unanimitat, cap de les mesures recollides a la moció va ser duta a la pràctica de manera immediata.
Quatre anys més tard, l’1 de juny del 2017 el grup d’ERC al Congrés dels Diputats va presentar a la Comissió d’Interior una nova Proposició no de Llei per reconvertir la Prefectura Superior de Policia en un centre memorial i documental de la repressió franquista a Catalunya. La mesura estava inclosa a la llei de memòria històrica que ERC havia intentat presentar fins a dues vegades al Congrés i que mai havia pogut arribar-se a debatre degut al veto sistemàtic de PP, PSOE i Ciutadans a la mesa de la cambra. La mesura també incloïa la reclamació sobre el fons documental de la Prefectura, que fins aleshores només havia pogut consultar Antoni Batista en circumstàncies extraordinàries. Tot i el vot favorable dels grups socialista i de ciutadans, tampoc aquest cop es van desprendre conseqüències palpables i concretes.
El 2019, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, la Fundació Irla i Òmnium Cultural van constituir una comissió cívica per intentar aconseguir el compromís estatal de cessió del número 43 de la Via Laietana a la ciutadania. Al mes de febrer, representants d’aquesta comissió cívica es van reunir al Parlament amb diputats de diversos grups polítics dels quals van obtenir el compromís d’activar el suport de la cambra
catalana.
Un mes més tard, l’Ateneu Memòria Popular va convocar a la premsa davant la Prefectura per fer lectura d’un manifest públic, en el que participaren les altres entitats, on es tornava a reclamar, una vegada més, la museïtzació de l’espai i la conservació i catalogació del seu fons documental. Hores abans, l’Ajuntament de Barcelona havia instal·lat un faristol explicatiu de la història de l’edifici a pocs metres de la porta de l’edifici de la Prefectura de Policia de Catalunya, donant resposta a una de les demandes de les entitats memorials, tot i que aquella mateixa nit la placa va ser vandalitzada per grups ultres, com ho va estar en successius episodis posteriors.
Després de quatre dècades de dictadura i quatre més de democràcia, no hi ha cap raó, a banda de la manca de voluntat política, per no obrir el fons de la Prefectura de Policia a la ciutadania i permetre l’accés a la documentació en els termes i condicions que estableixi la regulació vigent.
L’AMP no vol deixar passar l’oportunitat de celebrar el Dia Internacional dels arxius sense reiterar la seva demanda de convertir la Prefectura Superior de Via Laietana en un lloc de memòria de l’antifranquisme.
