Inadmesa la querella per tortures a Via Laietana durant el franquisme de Carles Vallejo, tot i el pronunciament favorable de la Fiscalia l’Estat
Les entitats memorialistes i de drets humans que conformen la campanya Via Laietana 43 apunten que és una nova vulneració del dret a la justícia de les persones represaliades pel franquisme. Dijous 11 d’octubre.- La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona ha decidit no investigar les tortures policials patides per Carles Vallejo els anys 1970 i 1971 a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43. La querella que s’acaba d’inadmetre va ser interposada el passat mes de novembre pel propi afectat amb el recolzament d’Irídia i Òmnium, en el marc de la campanya “Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria”.
La denuncia es dirigia contra sis agents de la Brigada Político Social per les agressions que aquests li van infligir durant la seva detenció a la Prefectura a causa de la seva vinculació amb el moviment sindical. Els fets van succeir en un context de tortura i maltractaments generalitzats i sistemàtics contra una part de la població, constituint això un crim de lesa humanitat en el marc del dret internacional dels drets humans.
Cal recordar que aquesta va ser la primera querella interposada després de l’entrada en vigor de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica (LMD), el contingut de la qual es va incorporar a la fonamentació jurídica de la pròpia querella. A més, ha propiciat que per primera vegada la Fiscalia General es posicionés a favor de l’admissió d’una querella per crims del franquisme. Per això, la decisió final de la jutgessa suposa un pas enrere per a la justícia a l’Estat espanyol. Tot i els darrers precedents positius, entre els quals cal incloure també l’admissió a tràmit i l’inici de les investigacions de la querella de Julio Pachecho per fets similars a Madrid, l’argumentari que exposa per justificar la inadmissió repeteix els obstacles ja adduïts pels tribunals espanyols. De nou, la jutgessa s’escuda en la Llei d’Amnistia de 1977, el principi de legalitat penal i la prescripció del delicte. Així mateix, considera que no es tracta de crims de lesa humanitat i que, per tant, les tortures patides pel sindicalista haurien prescrit i quedarien amnistiades.
També cal ressaltar que la querella de Vallejo té un fort component simbòlic per a la lluita memorialista de la ciutat de Barcelona, atès que les tortures es van produir a la Prefectura de Via Laietana 43, un dels símbols més emblemàtics de la topografia del terror a la ciutat, definida pel propi afectat com “el forat negre de la repressió franquista”.
Les entitats que conformen la campanya Via Laietana 43 reivindiquen que la negativa a investigar els crims del franquisme suposa una vulneració del dret a la veritat, justícia i reparació i suposa la continuïtat i permissibilitat del model d’impunitat basat en el silenci i oblit encara vigent a l’Estat espanyol. Una vegada més, els Jutjats i Tribunals de l’Estat espanyol neguen el dret a la justícia a les persones represaliades pel franquisme.
Tot i això, la campanya adverteix que continuarà insistint que el dret a la justícia i a la reparació de les víctimes de crims del franquisme s’ha de dur a terme als tribunals i que aquests han d’interpretar les lleis d’acord amb el dret internacional dels drets humans.
Així mateix, la querella del Carles s’uneix a una llista de més de 100 denúncies inadmeses a l’Estat espanyol – l’única excepció és la de Pachecho, ja esmentada – dues d’elles també interposades després de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica.
Tal com ha denunciat en repetides ocasions el Relator Especial sobre la veritat, la justícia i la reparació de l’ONU, Fabian Salvioli, l’única via per aconseguir un procés reparador és la justícia, així com assegurar garanties que aquests fets no tornin a succeir mai més. El setembre de 2018 Salvioli va afirmar en una compareixença al Congrés dels Diputats que “cap societat es construeix sobre la base de l’oblit i l’amnèsia”.
La campanya Via Laietana 43 diu prou al model d’impunitat imperant durant dècades a l’Estat espanyol, i exigeix veritat, justícia i reparació per a totes les persones represaliades durant franquisme i anys posteriors que, una vegada més, han sigut negades de justícia. Així mateix, les entitats segueixen insistint també en la necessitat de resignificar Via Laietana 43: l’edifici hauria de deixar de ser una comissaria per convertir-se en un centre de memòria i reparació de les tortures policials durant el franquisme.
Enllaços de premsa
Inadmisió querella Carles Vallejo – 11 d’octubre de 2023
